CARTA SETMANAL 302

Són dies decisius

 

Mentre s'elabora i difon aquesta Carta Setmanal, els dirigents d'UGT i CCOO negocien amb el govern, a tota marxa, sobre la "reforma de la Seguretat Social". Hi ha una data límit per arribar a un acord: el 28 de gener. Les negociacions, que en un principi havien de ser només sobre les pensions, s'han ampliat a altres temes i es parla d'un gran "Pacte d'Estat", que inclogui les pensions, la negociació, l'aplicació de la reforma laboral, la energia ..., i que inclogui al govern, els sindicats, la patronal, el PP. Es parla d'una nou Pacte de la Moncloa, com el que el 1977 va governar la mal anomenada transició democràtica, sotmetent a les organitzacions obreres al consens basat en el manteniment de la Monarquia de l'hereu de Franco i de la judicatura, els cossos repressius, l' exèrcit i el fonamental de l'aparell d'estat franquista. Un pacte per calmar els "mercats financers", que exigeixen la Unió Europea, el FMI, el capital financer i els especuladors en definitiva. Per al moviment obrer són qüestions decisives. El temps corre i exigeix actuar.

Negociacions per a què?

L'eix de la negociació, la "clau que obre el pas", en paraules d'algun dirigent sindical, és la negociació sobre pensions. El govern ha dit una i una altra, per boca de diversos portaveus i del propi president, que no va a fer marxa enrere, que manté la jubilació als 67 anys (encara que estigui disposat a algunes excepcions que facin la píndola menys amarga), i tots els altres retalls.

I no obstant això, els dirigents d'UGT i CCOO, contra tota lògica, han decidit seguir en la suposada taula de negociació. És la mateixa estratègia que van aplicar amb la reforma laboral al maig-juny: negociar i seguir negociant mentre el govern manté les seves propostes de retallades i la data límit del 28 de gener per a legislar unilateralment. Aquest Govern ja va optar en el seu gir de maig, i entén el diàleg social exclusivament com un espai per aplicar les retallades de drets i conquestes socials. L'estratègia que es proposa, en el millor dels casos, debilita als sindicats i porta inexorablement a que les propostes segueixin endavant. Seguir les negociacions amb el Govern desconcerta i desmobilitza als treballadors. Així no hi pot haver mobilització, encara que no hi ha acord.

Però, a més, els dirigents ja han anunciat que l'únic obstacle és la jubilació "generalitzada i indiscriminada" als 67 anys, acceptant ja retallades com l'augment del període de còmput de les pensions, contradient fins i tot les decisions dels congressos.

Mantenir aquestes negociacions només pot acabar en una retallada de pensions, encara que no hi ha acord. Però, si s'arriba a un acord que retalli el dret a la jubilació, el resultat seria debilitar als treballadors i als sindicats, desmoralitzar a molts quadres sindicals, obrir el camí a noves retallades.
Molts treballadors i desconfien dels sindicats. Els veuen com a agents i col laboradors de la política del govern. I no els falta raó.

Un desastre per a la joventut

Quan Zapatero va ser elegit, uns joves acudien a la celebració dient "no ens fallis". Fa poc, traïcions, anuncia "cinc anys més de reformes" per acabar amb les conquestes i drets que van arrencar en la lluita les generacions anteriors. Moltes d'aquestes coses es fan, a sobre, dient cínicament que és en benefici dels joves, els precaris, pel "ocupació juvenil", però el futur que els preparen és ser per sempre "ni, ni". Ni treball, ni estudi, ni salari ni pensions. Els joves han de tenir dret a un futur, no ser l'excusa per acabar amb les conquestes de la lluita dels treballadors.

Retardar la jubilació als 67 anys o més tard, augmentar els anys de cotització que fan falta per tenir dret a una pensió, augmentar a 40 anys el temps de cotització necessari per cobrar la pensió completa ... per als joves, que comencen a treballar-els que poden-als veintimuchos o trenta anys o més, sovint amb contractes a temps parcial (que compta com menys temps de cotització), són períodes impossibles. Amb aquests retalls cap dels que són joves ara arribarà a cobrar una pensió o cobrarà, com a molt, una baixíssima.

Un desastre per al moviment obrer

El 29 de setembre hi va haver una jornada de vaga general. La vaga va ser un èxit, però molts treballadors que la van fer van ser amb desconfiança cap als dirigents que la convocaven. La Vaga General va donar un mandat inequívoc als dirigents d'UGT i CCOO: continuar la lluita fins a la derogació de la reforma laboral, defensar les pensions contra tot intent de retallada, defensar el dret a la negociació arrencat en la lluita contra el franquisme ia la mort de Franco.

El govern manté totes i cadascuna de les seves propostes de retallada de pensions, moltes d'elles ja avalades per la Comissió Parlamentària del Pacte de Toledo. I afegeix noves propostes, eliminar la ultraactivitat dels convenis elimnando totes les conquestes arrencades en 50 anys de negociació col.lectiva i obligant a començar de zero en la negociació de cada conveni, eliminar els convenis provincials per portar la negociació empresa a empresa, adaptant-la a les "necessitats de l'empresa" i al seu "competitivitat".

Arribar a un "pacte d'estat" que comenci per la retallada de les pensions, s'ampliï a altres retalls i sotmeti a les organitzacions sindicals en defensa de la "productivitat de l'economia" condueix a les pròpies organitzacions al desastre. Només pot portar la desmoralització d'afiliats i quadres sindicals, augmentar la desconfiança dels treballadors, donar ales a les campanyes antisindicals, desarmar els treballadors, que només poden defensar els seus drets si s'organitzen.

 

Queden deu dies. Cal actuar

En aquests moments decisius, els militants revolucionaris hem d'assumir la nostra responsabilitat. No tenim altres interessos que els de la classe treballadora, i aquests interessos avui exigeixen defensar les pensions i les altres conquestes, defensar les organitzacions que van aixecar els treballadors per defensar els seus interessos com a classe.

Avui cal actuar amb urgència perquè no hi hagi cap retallada de pensions, perquè Toxo i Méndez assumeixin les responsabilitat per a la qual van ser elegits, i defensin el mandat que la classe treballadora va expressar amb la seva participació en la Vaga General del 29 de juny. Per tant, que no acceptin cap retallada de pensions, que mantinguin l'exigència de derogació de la reforma laboral, que no acceptin retallades en el dret a la negociació col.lectiva. Que es retirin d'aquesta taula de diàleg social que es mostra, una vegada més, com a trampa per retallar els drets obrers.

El 19 de gener la direcció confederal de CCOO rebrà a una delegació d'afiliats que plantegen aquestes exigències. Des de tot arreu, cal, reforçar, amb firmes d'afiliats, de treballadors, de joves i de delegats sindicals, amb mocions i resolucions de seccions sindicals i òrgans, la campanya perquè Toxo i Méndez no sacrifiquin les pensions i els drets obrers a les necessitats dels "mercats financers", que no acceptin cap retallada.