CARTA SETMANAL 301

Revoltes del pa

Les revoltes dels joves a Algèria i Tunísia contra la pujada dels preus dels aliments, així com les previsions de la FAO de noves pujades que suposaran per a milions de persones la fam posen en evidència que els treballadors i els pobles no estan disposats a permetre que el capitalisme en crisi porti a la Humanitat al desastre. En el mateix sentit, els governs de Bolívia i del Pakistan han hagut de retirar els brutals augments del carburant. De la mateixa manera, per als militants obrers, posen sobre la taula la necessitat urgent d'organitzar el combat perquè els treballadors compten amb organitzacions polítiques i sindicals independents per defensar les conquestes i fins i tot la supervivència de la classe treballadora.

¿Les causes? L'especulació i el predomini de les multinacionals

En bona part del món, els aliments bàsics han duplicat el seu preu durant els últims mesos. No obstant això, la pujada podria ser encara més gran, segons alerta l'organització de l'ONU per l'Agricultura i l'Alimentació (FAO). Ekaterina Krivonos, una responsable de la FAO, ha declarat: "En 2010, els aliments van pujar un 25 per cent en el món (...) els preus dels cereals van pujar un 39 per cent (...) Actualment, el màxim assolit és molt similar al qual es va produir el 2008, quan l'alça va merèixer el nom de crisi alimentària "

Els experts culpen de la pujada a l'especulació que té lloc en els mercats de futurs de tot el món, on es negocia el preu de les collites abans que es produeixin. L'economista en cap de la FAO, Abdolreza Abbassi adverteix que "els preus es mantindran alts durant una bona temporada. Aquest repunt durarà més que el de 2008. I encara hi ha marge perquè segueixin creixent. Estem entrant en un territori perillós ". I és que el 2009 i 2010 s'han batut rècords de noves inversions en matèries primeres. A finals de novembre els fons que especulen amb les matèries primeres arribaven als 354.000 milions de dòlars, un nivell sense precedents. Així, el capitalisme es mostra com un sistema en què els beneficis d'uns pocs especuladors poden costar la mort per fam de milions.

El Partit dels Treballadors d'Algèria, davant les revoltes motivades per les pujades de preus (el cost de la farina i l'oli s'ha doblat en els últims mesos, fins a arribar preus rècord, mentre que el quilo de sucre ha pujat un 115% ), assenyala en una declaració del seu Buró Polític la responsabilitat del "patró de Cevital, que posseeix un quasi monopoli del sucre i els greixos, que tira oli al foc anunciant nous augments". El PT recorda que "aquesta perillosa situació emparada en l’especulació en el mercat mundial, és el producte directe del tancament de les empreses públiques del sector agroalimentari, que formava part del Pla d'Ajustament Estructural, i del programa de privatització, així com de la desvinculació de l'Estat respecte del comerç interior i exterior ", i exigeix que el govern d'Algèria actuï" tancant el pas als agents de les multinacionals que treuen els seus productes del nostre país a l'empara de l'acord d'associació amb la UE, i de les concessions fetes a l'OMC ". El ministre de Comerç d'Algèria, Mustafà Benbada, ha admès que l'escalada de preus era conseqüència de l'augment de preus en els mercats mundials, i que "productors i distribuïdors majoristes tenen la seva part de culpa. Els beneficis que imposen són una exageració "Per què el seu govern, llavors, no porta a terme el que proposa el PT: baixar immediatament els preus, restaurar el monopoli estatal del comerç interior i exterior, reobrir els magatzems públics de distribució, reobrir les empreses públiques agroalimentàries tancades?

A l'estat espanyol, la inflació rebaixa els salaris

Tots donen per descomptat que la pujada de preus es prolongarà en l'arrencada de 2011. El petroli ha estrenat l'any amb una cotització superior als 95 dòlars (72 euros). Al gener, a més, l'índex de preus reflectirà altre increment per les pujades de la tarifa de la llum (9,8%), el gas natural (4%), els bitllets de tren (3%) i altres transports públics. "Creiem que, si més no, l'IPC de gener augmentarà en tres dècimes per aquestes decisions", anticipa Xavier Segura, economista en cap del servei d'estudis de Caixa Catalunya.

Mentre els preus pujaven un 3%, els empleats públics han vist els seus salaris reduïts en un 5% de mitjana, el Govern retalla el poder adquisitiu del salari mínim i els salaris pactats en conveni, fins al novembre (última dada publicat), han crescut només un 1,3%. És a dir, que els treballadors han perdut poder adquisitiu el 2010, llevat dels que tenen clàusula de revisió salarial, que només representen el 45,6% dels convenis en vigor. Recordem que l'acord de Negociació Col.lectiva firmat pels dirigents d'UGT i CCOO preveia pujades salarials de l'1% com a molt.

Cínicament, Enrique de la Lama-Noriega, parlant en nom de la CEOE, diu que aquesta baixada dels salaris reals "és bona per a l'economia espanyola, perquè la recuperació mundial ve del costat del comerç internacional i per ser competitius hem de ajustar els nostres preus (...) hem de tenir moderació salarial per reduir preus "(que, no obstant, pugen). Per la seva banda, Miguel Ángel García, economista del gabinet de Comissions Obreres, declara que "la pèrdua de poder adquisitiu serà dolenta per als assalariats, però davant la falta de competitivitat de l'economia espanyola i en no existir la possibilitat d'una devaluació competitiva, la deflació és una de les poques opcions per millorar la quota d'exportació ". Certament, mentre que estiguem sotmesos a l'euro, l'única variable que es pot ajustar és el cost de la força de treball. Però algú havia de recordar a aquest "tècnic" que no són els "interessos generals", sinó els assalariats afiliats a CCOO els que li paguen el seu sou. La situació exigeix donar passos cap a una organització política dels treballadors

Mentre els salaris reals cauen i els preus es disparen què fan les organitzacions sindicals? Per què no exigeixen un augment general de salaris i pensions? Al febrer, CCOO van signar l'Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col.lectiva 2010-2012 dient que milloraria el consum i la inversió. Els capitalistes s'han aprofitat de la moderació salarial per disparar els preus, i han enfonsat el consum i la inversió. Per 2011 el AENC preveu un augment d'entre l'1 i el 2%. Tornaríem a perdre poder adquisitiu. ¿No haurien CCOO i UGT de trencar el AENC?

Sabem que sobre les cúpules sindicals s'exerceixen grans pressions. Brussel.les, la patronal, el Govern els exigeixen que sacrifiquin els salaris perque augmenti la "competitivitat", però potser hem d’ inclinar tots davant del sistema basat en la propietat privada dels mitjans de producció, en què milions han de morir de fam per que uns pocs especuladors es forrin? Cal que els treballadors recuperin els seus sindicats, perquè estiguin al servei només dels seus interessos, i no de les exigències del capital.

Per descomptat, els treballadors, i els propis sindicats, per defensar-se, necessiten també instruments polítics, una representació política. La traïció de Zapatero, que està enfonsant als treballadors i al mateix Partit Socialista, planteja aquest problema de manera aguda, urgent.

Per donar un punt de suport als treballadors, a la independència dels sindicats, és urgent agrupar treballadors, joves, de diverses procedències i afiliacions en un moviment polític que defensi els drets dels treballadors i dels pobles, la independència de les organitzacions dels treballadors pel que fa al capital, a les seves institucions i al suposat "interès general", contraposat a la lluita de classes. Cal unir forces per a posar en peu un moviment així.