Saqueig d'Irlanda, assalt als pobles ibèrics
Aquest dissabte 100.000 treballadors irlandesos es van manifestar a Dublín contra la intervenció del seu país per l'FMI i la UE per efectuar un pla de saqueig de l'economia i les conquestes socials. La manifestació, convocada per la confederació sindical ITUC, va acabar davant de la central de Correus, on es van enfrontar el 1916 els partidaris de la independència amb les tropes britàniques.
Aquest dissabte 100.000 treballadors irlandesos es van manifestar a Dublín contra la intervenció del seu país per l'FMI i la UE per efectuar un pla de saqueig de l'economia i les conquestes socials. La manifestació, convocada per la confederació sindical ITUC, va acabar davant de la central de Correus, on es van enfrontar el 1916 els partidaris de la independència amb les tropes britàniques.
Els treballadors i el poble irlandès pateixen ja un dur pla d'ajust (inclou una retallada del 15% del salari dels funcionaris) per pagar la ferida dels bancs radicats a Irlanda, utilitzats pels especuladors de tot el món, i que l'Estat ha fet seva per exigència de la UE, deixant a cada irlandès amb un deute de 60.000 €.
Ara el Govern accepta la intervenció del país per l'FMI, la Comissió Europea i el Banc Central Europeu, que imposen un pla de retallada pressupostària de 15.000 milions d'euros. El PIB d'Irlanda el 2008 va ser de 9.697,8 milions. L'equivalent a l'Estat espanyol seria un ajust de 1.879.132,6 milions d'euros (l'ajust de ZP aprovat el maig va ser de 15.000 milions).
El nou pla d'ajust d'Irlanda inclou, entre d'altres agressions:
• suprimir 25.000 places en la funció pública (el 10% - a l'Estat espanyol serien 300.000)
• augment de l'IVA fins al 23%
• augment de les matrícules universitàries del 33% (2.000 € any)
• retallada del 10% de les noves pensions
• 1 € menys de salari mínim per hora (7,65%)
• jubilació als 68 anys
• pagaran IRPF centenars de milers de treballadors i pensionistes que estaven exempts.
• copagament sanitari
• 3.000 milions de retallada en ajudes socials
• 100% augmenta l'impost al carbó (2.000 ancians moren a l'any per falta de calefacció).
Només és el principi, ja que s'aniran prenent noves mesures d'ajust segons convingui.
Però no puja el baixíssim impost de societats (12,5%), tan bo per les multinacionals.
"Com a contrapartida", l'FMI i la UE estableix un fons de 85.000 milions per a Irlanda que obliga a aquest país a posar 17.000 (part d'ells trets dels diners de les pensions). La resta, és una "ajuda" de 68.000 milions, que Irlanda ni necessitava ni demanava, però que sanejament els comptes dels bancs alemanys i britànics que havien jugat amb el deute de l'estat irlandès i dels especuladors internacionals que van utilitzar la banca irlandesa per jugar amb les subprime nord-americanes i altres bombolles.
Aquest deute, a un interès variable que en aquest moment seria de mitjana del 5,8% (el rescat de Grècia és del 5,2% fix), converteix el poble irlandès en esclau dels especuladors. Com succeïa a Bangladesh, el govern real del país serien els creditors.
El desgastat govern, format pel partit tradicional 'nacionalista' de la dreta, Fianna Fail, i pels verds, anuncia que dimitirà ... després que entri en vigor aquest pla, imposat pel FMI i la UE. Per negar al poble irlandès el dret a decidir sobre tot això.
L'oposició (Fine Gael, Partit Laborista i Sinn Féin) anuncien que quan formen govern no tiraran enrere el pla, sinó que el s'aplicarien encara renegociarían amb l'FMI i Brussel canvis concrets, en particular la retallada d'un euro del salari mínim. El Sinn Féin demana que l'interès del rescat sigui més baix i que els tenidors de deute públic paguin una part. L'FMI ja preveu que el nou govern faci canvis, sempre que substitueixi unes mesures per altres equivalents. Així, tot l'arc parlamentari abdica i entrega el govern al FMI.
No obstant això, els treballadors han sortit massivament al carrer (100.000 a Irlanda equival a més d'un milió aquí) perquè rebutgen l'ajust i volen la sobirania del seu país, per la qual tant van lluitar contra la dominació britànica. "El Govern ha declarat la guerra als pobres, el poble irlandès no som súbdits sinó ciutadans, Que ens tornin la nostra República!", Va dir un dels oradors. El president de ITUC va dir que el Govern i els banquers havien posat de genolls al país i diverses generacions haurien de pagar la factura. No obstant això, la consigna de la convocatòria, "Hi ha un camí millor i més equitatiu" significa acceptar l'ajust perquè el BCE no tall el finançament però fer-ho en 7 anys en lloc de 4 i amb altres mesures.
Els treballadors no volen l'ajust, no volen pagar ni en 4 anys ni a 7, ni al 5,8% ni a un altre tipus, un deute que no és seva.
¿Salvar l'euro?
El poble irlandès va votar per dues vegades contra els tractats europeus. Avui en nom d'aquests tractats li sotmeten a la ruïna i la servitud.
Per a què? Suposadament per tallar el contagi a altres països de la zona euro, i en definitiva per salvar l'euro.
Ja la UE i el FMI s'obstinen, malgrat els desmentiment, en imposar a Portugal un altre pla d'ajust similar, suposadament per evitar el contagi d'Espanya, que posaria en perill l'euro.
Ja "l'aposta en els mercats que Espanya necessitarà l'ajuda de la UE i el FMI ha deixat de ser marginal [... arriba a les primeres pàgines de] The New York Times, Financial Times, The Wall Street Journal, la premsa alemanya en ple ". Molts consideren inevitable "que els bancs europeus obliga a que les autoritats i al FMI perquè aquestes imposin a Espanya un pla de rescat". El País afegeix que només ens pot salvar "la UE (amb Alemanya al capdavant) i el BCE".
Però Merkel va disparar amb les seves propostes aquesta onada especulativa i Almunia acaba de qüestionar la solvència d'Espanya ... Tot per salvar l'euro.
Brussel.les, els governs i els seus assessors discuteixen la manera que podria tenir un "rescat" impost a Espanya: si s'amplia el fons de rescat per poder imposar a Espanya un préstec de 420.000 euros, o es pot resoldre amb un préstec de França o Alemanya , o han de pagar part els bancs. Discuteixen si cal fer alguns països de l'euro, si pot sostenir l'euro.
El Wall Street Journal desafia: "Ara veurem fins on arriben els líders europeus per salvar l'euro".
No és aquest el problema dels treballadors. L'euro està complint el seu paper: va ser creat com una moneda al servei dels mercats, un instrument d'especulació i per tant de saqueig dels països membres. La UE ens ha lliurat a l'FMI, als bancs. L'únic camí és recuperar la sobirania dels pobles d'Europa, la qual cosa requereix trencar amb la UE.
Zapatero posa les nostres barbes a remullar
"O molt valent o molt estúpid", diu el Financial Times del suposat desafiament de ZP a "els mercats" afirmant que el seu pla d'ajust permanent garanteix la solvència d'Espanya, com si aquest fos el problema per als especuladors. Salgado diu que no necessitem cap préstec, el mateix que deia el govern irlandès.
El problema és que Zapatero i el seu Govern, però també el PSOE i els altres partits, les autonomies, estan disposats a arribar fins on faci falta per salvar l'euro i acontentar als mercats. ZP acaba de comprometre's de nou a això amb els caps de les 37 principals empreses espanyoles, que no són de capital espanyol, xuclen l'Estat i ens sagnen per invertir el 70% fora ... Reformar ia les pensions, els convenis, liquidar les caixes, rebaixar els salaris públics i privats, privatitzar tot. El Rei maniobra per impedir que ningú trenqui aquesta línia.
El problema per als treballadors és abans de res fins on arribaran Toxo i Méndez a permetre i acompanyar aquest curs de les coses, quan milions de treballadors han demostrat el 29s i cada dia que estan disposats a donar un tomb a la situació.
Com ho han demostrat els treballadors portuguesos amb la major vaga general de la seva història. Com els 100.000 manifestants irlandesos. Com els universitaris, carters i bombers anglesos. Com els treballadors i joves francesos. Com els metal.lúrgics, pensionistes i els estudiants italians ...
La pregunta que es fan milers de militants és si les organitzacions que ha aixecat la classe treballadora i que constitueixen el seu principal instrument de lluita han d'acompanyar els plans de destrucció o organitzar-resistència en defensa de les conquestes dels treballadors. Triar el primer camí porta a la catàstrofe i els treballadors catalans acaben de rebutjar també a les urnes. Triar el segon exigeix que les organitzacions tinguin total independència respecte de la Unió Europea, del seu instrument dins del moviment sindical, la CES, i del diàleg social que ambdues animen.
La Conferència Obrera Europea que es va celebrar a Berlín el juny de 2010 va acordar la creació d'un comitè d'enllaç per coordinar el combat a tot Europa contra els plans d'ajust. Davant els esdeveniments d'Irlanda s'ha convocat una propera reunió d'aquest comitè. Cal preparar una delegació de l'Estat espanyol a aquesta reunió a partir del combat per agrupar forces per la unitat, per impedir que el govern Zapatero realitzi les promeses que acaba de fer als empresaris.
