Després de l’onze de setembre
UN CLAM PER LA SOBIRANIA NACIONAL
QUE NO ADMET NI
TRAMPES NI FALSES SORTIDES
Declaració del Comitè Nacional de Catalunya
del Partit Obrer Socialista Internacionalista (Quarta Internacional)
Centenars de
milers de ciutadans ho van tornar a deixar clar el passat onze de setembre,
igual que ho varen deixar clar el 10 de juliol de 2010, o l’11 de setembre de 1977: el poble català ha de poder ser un
poble lliure. Però l’autodeterminació nacional de Catalunya, com la de la resta
de les nacionalitats històriques de l’Estat espanyol, no té cabuda en el marc
de la constitució monàrquica que l’exclou explícitament, malgrat tot el que han
estat defensant fins al moment present tot tipus de regionalistes, autonomistes
o suposats federalistes. La realitat ha estat i és que aquesta constitució
sotmet els pobles als poders franquistes i a les institucions supranacionals, i
l’Estat de les Autonomies (part de “l’Europa de les Regions”) s’aixecà per a
negar el dret de bascos i catalans a decidir, reduint-los a regions que
aplicaven les directives de Brussel·les i de Madrid. D’altra
banda, avui, amb els plans d’ajust i els “rescats” de l’FMI i la UE, ha
desaparegut tota ombra de sobirania i fins i tot d’autonomia per als pobles de
l’Estat espanyol. Les retallades del tripartit i sobretot de Mas en són
l’expressió més clara.
El camí cap a la sobirania no té cabuda en la Unió Europea
En la seva cursa per veure qui aplica millor
totes les mesures per a reduir el dèficit –es a dir, com segueixen destruint
ocupació i es carreguen l’Estat del Benestar i totes les conquistes socials– no
tenen cap problema en reduir les aspiracions nacionals de Catalunya a uns
símbols, a una bandera i a un himne, admetent i col·laborant a la destrucció de
la indústria, l’agricultura, l’ocupació, l’educació, la sanitat, les pensions.
Diuen que tenint uns instruments propis podem afrontar millor la crisi. Però , de què
ens servirà tenir una hisenda pròpia si el país està ensorrat i els pocs
impostos que es recaptin anirien a parar als especuladors catalans, espanyols,
alemanys o americans? Tenir instruments propis requereix trencar no només amb
la Monarquia espanyola sinó també amb la UE, amb un organisme que ha fet del principi
de la subsidiarietat –principi que nega la sobirania dels pobles amb Estat
propi o sense– l’eix de la normativa comunitària.
No hi ha drets nacionals sense drets socials, ni
drets socials sense drets nacionals
Els treballadors i el poble de Catalunya
volem una altra cosa. No acceptem les retallades, ni les componendes amb el PP,
ni les falses sortides que comportaran la destrucció de la sanitat i l’educació
públiques, i una regressió social sense precedents, encara que vagin envoltades
amb l’estelada. No volem que per a mantenir els privilegis d’uns quants,
s’hipotequi el futur de les properes generacions i la majoria hagi de suportar
sacrificis inadmissibles.
Per conquerir els drets
nacionals, la primera condició és unir la majoria del poble de Catalunya, els
que van ser a la manifestació i els que no hi van anar perquè no volen saber
res del govern de les retallades. Posar el poble de Catalunya dempeus exigeix
lluitar pels drets de tots, començant per la majoria treballadora, i alhora els
autònoms, menestrals i professionals. Els que separen els drets nacionals dels
socials, en realitat no en defensen cap.
La segona condició és
unir forces amb els que lluiten com nosaltres contra els plans d’ajust i les
retallades de la troika i Rajoy, el règim antidemocràtic del rei, dels jutges i
generals franquistes, agents de la dictadura de la troika.
Cal dir-ho clar: els
nostres enemics no són els jornalers andalusos, o els miners asturians, o els
treballadors alemanys o de qualsevol altre lloc, sinó els que estan enfonsant
tots els països amb polítiques que es decideixen en les instàncies
antidemocràtiques de la UE, per compte de les multinacionals i dels
especuladors, i que es vehiculitzen servilment per tots els governs, no importa
el color polític que tinguin. I cal dir-ho clar també que els defensors
de Catalunya no són els burgesos que tan bon punt duen la camisa azul com la senyera, i si cal l’estelada. Resulta
significatiu que els qui assenyalen com a responsables –i beneficiaris- de
l’espoli fiscal de Catalunya (els andalusos, els extremenys ...) diguin que
l’aliat que ens ha de permetre assolir la sobirania nacional és la UE. No , els que estan
organitzant l’espoli de tots els treballadors i pobles d’Europa, no poden ser
els nostres aliats. Volen dividir els treballadors i enfrontar els pobles,
perquè és la única manera de derrotar la revolta social que omple els carrers
de tot l’Estat contra els plans de retallades i d’ajust. Sí, els nostres aliats
són els treballadors del conjunt de l’Estat espanyol que reclamen dels
dirigents sindicals una vaga general per tirar enrere la reforma laboral i
totes les retallades socials i salarials, per l’anul·lació del memoràndum, i
que s’han mobilitzat aquest dissabte 15 de setembre a Madrid.
I ara què?
Ser conseqüents amb la voluntat expressada
pels centenars de milers de ciutadans que es manifestaren aquest onze de
setembre, i pels que ho han vingut fent al llarg d’aquests darrers dos anys,
contra les retallades socials i salarials, en defensa de l’Estat de Benestar,
etc., requereix mesures concretes. Els diputats que parlen en nom dels drets
nacionals i socials de Catalunya han de ser conseqüents. Han de presentar
immediatament una iniciativa per tal que sigui aprovada pel Parlament en la que
es digui que Catalunya rebutja el rescat-saqueig per a salvar els banquers i
pagar un deute que no és nostre, i es desvincula dels acords realitzats pel
govern espanyol en les darreres cimeres europees, que obliguen al govern català
i a tots els ajuntaments a dedicar prioritàriament els ingressos que tinguin a pagar el deute
amb els especuladors, en comptes de dedicar aquests diners a mantenir els
serveis públics, o a solucionar els greus problemes que té la població, o a
pagar els salaris dels empleats públics. Han de fer una declaració solemne en
defensa de l’autonomia municipal i del municipalisme amenaçat per les
disposicions que prepara el govern del PP. Han de pronunciar-se inequívocament
a favor de que els diners de la banca vagin als serveis públics i a la creació
d’ocupació. Aquest és l’únic pas previ que es correspon amb el que volen els
treballadors i el poble de Catalunya. Aquest és l’únic camí per assolir les
llibertats nacionals.
Els qui volen desviar l’ànsia de llibertat
del poble català cap a les institucions europees, en realitat el que pretenen
és que Catalunya sigui sotmesa al capital financer, a la Troika que està
destruint Grècia, Portugal, Irlanda, França ... i ataca tots els pobles
d’Europa. Els dirigents del Partit
Socialista, de CCOO i d’UGT tenen tant la responsabilitat de promoure la
mobilització unida contra el rescat i l’ajust, com la d’impedir l’enfrontament
i la divisió entre els pobles.
Militants del moviment obrer, treballadors,
joves,
Barcelona, 15 de setembre
de 2012